El parc Nahuel Huapi està situat a unes 2 hores de Bariloche. És un dels parcs nacionals més gran del pais, el seu centre geogràfic és el llac Nahuel Huapi, està rodejat de muntanyes que separen Argentina de Xile, el més alt és el mont Tronador de 3.554 metres, un volcà apagat que de tant en tant encara fa honor al seu nom quan els blocs de gel es desprenen del glaciar, i té com a particularitat que és un glaciar negre.
Hem arribat allà sobre les 13 hores, la festa d'ahir per la nit no ens ha deixat despertar-nos abans jeje sisi ahir sopant ens vem beure 3 ampolles de vi, uns riures que ens vem fer :))
El dia d'avui estava una mica xungo, la passada nit ha fet una gran tormenta amb molta pluja
i durant el mati ha anat plovent. Quan hem arribat al glaciar feia mooolt de fred. El paisatge era espectacular, amb les muntanyes nevades al fons, cascades i glaciars. Hem fet un parell de caminades curtetes, hi havia un munt de turistes, la majoria argentins. Hi ha molt turisme intern. A trossos semblava la rambla!
Per dinar ens hem emportat uns entrepans de truita de patates, pernil, i una cosa semblant a una llonganissa, però que tenia un sabor raro, no sabem de què era, però a mi no m'ha molat. En Miquel ha estat l'únic que se l'ha pogut menjar...a veure les consequències jeje
Aquesta és la última nit que passem amb la Mària i l'Alvaro, ja que demà ells marxen cap a Mar de plata, a fer una mica de platjeta, per després anar a BA, i ja tornen a Barcelona. En Miquel i moi anirem cap a El bolsón, un poble a uns 200 kms d'aquí amb un ambient hippie. El pla és fer de perro flautas uns dies...
Hem arribat allà sobre les 13 hores, la festa d'ahir per la nit no ens ha deixat despertar-nos abans jeje sisi ahir sopant ens vem beure 3 ampolles de vi, uns riures que ens vem fer :))
El dia d'avui estava una mica xungo, la passada nit ha fet una gran tormenta amb molta pluja
i durant el mati ha anat plovent. Quan hem arribat al glaciar feia mooolt de fred. El paisatge era espectacular, amb les muntanyes nevades al fons, cascades i glaciars. Hem fet un parell de caminades curtetes, hi havia un munt de turistes, la majoria argentins. Hi ha molt turisme intern. A trossos semblava la rambla!
Per dinar ens hem emportat uns entrepans de truita de patates, pernil, i una cosa semblant a una llonganissa, però que tenia un sabor raro, no sabem de què era, però a mi no m'ha molat. En Miquel ha estat l'únic que se l'ha pogut menjar...a veure les consequències jeje
Aquesta és la última nit que passem amb la Mària i l'Alvaro, ja que demà ells marxen cap a Mar de plata, a fer una mica de platjeta, per després anar a BA, i ja tornen a Barcelona. En Miquel i moi anirem cap a El bolsón, un poble a uns 200 kms d'aquí amb un ambient hippie. El pla és fer de perro flautas uns dies...
1 comentario:
Hola sóc la Silvia!!!
Nena quina passada!!!!I això que en la foto no es pot apreciar, però "in vivo" deu ser impresionant!!!!
Wowwwwwwwwwwwwwwwww que xuli!!!!!
Publicar un comentario