Machu Pichu

Un llarg camí per arribar fins a la ciutat inca del Machu Pichu, però un cop allà l'esforç es veu recompensat, i es resumeix en dos paraules: IM PRESSIONANTS :))

Des de Cusco vem agafar un combi fins a Santa Teresa, unes 6 hores de camí, i des d'allà el tren fins el poble Aguas Calientes, també anomenat el poble Machu Pichu, un poble muntat per els milers de turistes que visiten dia rere dia la ciutat perduda...

La idea era pujar a peu, però quan va sonar el despertador a les 3.30 de la matinada, i tot fosc, no van haver-hi nassos d'aixecar-se...així doncs vem arribar-hi en bus, posats a fer el guiri, ho fem bé, no?

A les 7h ens esperava el guia a la roca cerimonial per anar-nos explicant tota la història de la ciutat blablablabla

El tour el vaig fer amb la Larraitz, en Garikoitz, i la Mirari, els vascos que vem conèixer a Bolivia...i també vaig trobar-me amb una parella granada-ciudad real que vaig conèixer al entrar a Bolívia...el món és molt petit!!!

Després del tour Machu Pichu, vaig agafar-me uns dies de relax a la ciutat de Cusco, molt bonica, amb un estil molt colonial...

Arequipa i la vall del Colca

En unes 5 hores des de Puno et plantes a Arequipa, una bonica ciutat colonial, rodejada de 56 volcans, tots en actiu (millor no pensar-ho, oi?)..

Un dels dies vem patir un terratrèmol de 4.8 graus, ufffff, em vaig acollonir moltíssim...estavem a la habitació ja preparats per a fer nones, i vem notar com tot tremolava, les portes, les parets, el sostre.. em vaig quedar inmovilitzada sense saber com reaccionar..quan ja va passar (van ser uns 30 segons però a mi em va semblar una eternitat) vem sortir a la recepció a preguntar i l'home ens va dir que no ens preocupessim que cada dia hi havia 6 o 7 terratrèmols, gairebé tots impercebtibles, però el que vem sentir nosaltres d'impercebtible no tenia res....

Que petit és el món! quan estava a Buenos Aires vaig conèixer a l'Eva, una noia de Sant Carles de la ràpita que està fent la volta al món, doncs bé, el dia ressacós que vem passar a Puno me la trobo a la plaça d'armes, i amb ella estava en Ciscu, un noi d'Elio (un petit poble de Tarragona on viuen els pares d'en Miquel) que ja s'havien conegut amb el Miquel al nord d'Argentina...doncs be, vem quedar amb ells a Arequipa, i d'alla vem marxar junts cap al Cano del Colca, un oasis perdut al fons de la muntanya...

A la nit al voltant d'un gran foc, el Guille tocava la guitarra, en Pablo el violi, i els altres intentavem fer els coros...

Puno i les illes flotants

L'entrada a Perú la vaig fer per Puno...a uns 200 kms de Copacabana...la diferència amb Bolívia es fa notar des de el primer moment...la gent, la ciutat, el menjar, els hostals...

Després d'un parell de dies de relax vem agafar una excursió d'un parell de dies per visitar les illes flotants i les illes amantani i taquille..

L'excursió en si és molt "guiri", però vem coincidir amb uns germans de galicia, un noi de canaries, una noia malagueña i una noia francesa, amb els que vem fer pinya..

Després de sopar les familes de la illa amantani ens preparen una festa amb molt de glamour...amb els vestits típics d'allà...(sense comentaris)


Al tornar a Puno necessitaven una mica de festa, i així va ser...juerga fins les 4 del matí....

isla del sol

La millor manera de gaudir del llac Titicaca es anar a la Illa del Sol....des de Copacabana vem agafar una barqueta que ens va portar a la part sud de l'illa i d'alla vem anar caminant fins la part nord (unes 3 hores)...

Durant tot el cami vem disfrutar d'unes vistes impressionants del llac navegable mes alt del mon...

La part nord te un encant que ja no te la part sud, es menys turistica, i aixo la fa mes especial...

Al mati seguent vem tornar cap a Copacabana, i vem decidir dir ADEU a Bolívia, un pais que m'ha impressionat per la bellessa dels seus paisatges..