més Las Grutas

Dijous 29 de Gener
Ahir vem arribar als 43 graus!!! Uffffffffffff, terrible! Vaig anar a la platja, però només vaig mullar-me els peus, hi havia mooooltissima gent, i l’aigua estava plena d’algues….vaig estar caminant llarga estona per la vorera fins que vaig arribar a un bareto on s’escoltava en Sabina, en Nino Bravo!!!!!! Ohhh, quina il.lusió escoltar el meu Nino (records de quan anava amb el super Fura), Maná, Perales amb el seu ¿ y quién es él?, tot un remember jeje
Vaig estar-hi força estona llegint “La casa de los espiritus”, i vaig aprofitar per dinar una amanida d’arros.
La cagada va estar que vaig sortir del bar cap a les 15h del migdia, amb ple solano, a sobre em vaig perdre, i vaig agafar un camí més llarg per arribar a l’alberg, total que vaig estar caminant sota el sol més de 30 minuts, això em va escalfar el cap…vaig tumbar-me una estona, i quan vaig aixecar-me em vaig notar ben marejada…ho vaig atribuir al sol…
Avui he decidit quedar-me aquí, i no sortiré fins que no baixi la calor. L’ambient de l’alberg és molt agradable, molt familiar. Està ple de turista argentí, excepte una noia de Menorca amb la que ahir vem anar a sopar a un restaurant a la vora de la platja.
El poble té un toc molt mediterrani, no em sembla pas estar a argentina! Podria ser perfectamente un poble de la costa andalussa, o de ses illes! (la menorquina diu que se sent com a casa jeje)
Em quedaré un parell més de nits…i després aniré cap a Puerto Piramides…que m’han dit és molt bonic…i molt tranquil (sempre busco la tranquilitat!)
I ja porto 15 dies fora, i a vegades em dona la sensació que porto més….trobo una bona idea anar escrivint al blog ja que així em sento més a prop de tots vosaltres!
En el bus cap aquí vaig estar xerrant amb una parella molt jove del regne unit, el noi era de Gales i la noia de London. Estaven fent la volta al món, ja havien recorregut el sud est asiàtic, indonesia, àfrica, ara començaven sudamèrica, després el centre, i per acabar nordamèrica…En aquesta part s’havien afegit els pares del noi…Doncs bé, ara anaven cap a Gaiman (més al sud d’on jo estic ara) i es veu que allà molta part de la población és galesa, parlen el galés, i tenen les seves costums. És Gales a la patagònia argentina!
Si, Marian, això ja és la Patagònia…per el cantó de la costa. El meu plantejament és baixar per la costa, fins a la Tierra del Fuego (la Fi del món) i després pujar per la cordillera, tot passant per Chile.
De veritat que és increïbe la calor que fa…son les 20.30 i estem a 30 graus, la platja està plena!