Arequipa i la vall del Colca

En unes 5 hores des de Puno et plantes a Arequipa, una bonica ciutat colonial, rodejada de 56 volcans, tots en actiu (millor no pensar-ho, oi?)..

Un dels dies vem patir un terratrèmol de 4.8 graus, ufffff, em vaig acollonir moltíssim...estavem a la habitació ja preparats per a fer nones, i vem notar com tot tremolava, les portes, les parets, el sostre.. em vaig quedar inmovilitzada sense saber com reaccionar..quan ja va passar (van ser uns 30 segons però a mi em va semblar una eternitat) vem sortir a la recepció a preguntar i l'home ens va dir que no ens preocupessim que cada dia hi havia 6 o 7 terratrèmols, gairebé tots impercebtibles, però el que vem sentir nosaltres d'impercebtible no tenia res....

Que petit és el món! quan estava a Buenos Aires vaig conèixer a l'Eva, una noia de Sant Carles de la ràpita que està fent la volta al món, doncs bé, el dia ressacós que vem passar a Puno me la trobo a la plaça d'armes, i amb ella estava en Ciscu, un noi d'Elio (un petit poble de Tarragona on viuen els pares d'en Miquel) que ja s'havien conegut amb el Miquel al nord d'Argentina...doncs be, vem quedar amb ells a Arequipa, i d'alla vem marxar junts cap al Cano del Colca, un oasis perdut al fons de la muntanya...

A la nit al voltant d'un gran foc, el Guille tocava la guitarra, en Pablo el violi, i els altres intentavem fer els coros...